Conte: La Draga i la Princesa

8504665-panorama-con-castello-medievale-drago-e-cavaliere-illustrazione-di-cartone-animato-e-vettorialeIl·lustrador: Cartone animator e Vettoriale


Hem buscat i trobat el conte de dracs i princeses més encantador del món per explicar als vostres fills i filles! Us agradarà!!!

En aquell país hi havia un drac. Però es veu que aquell drac era un drac ben estrany.

Fet i fet, hi havia moltes coses estranyes en aquell país: resulta que tenia un rei com sol passar als països dels contes. I aquest rei tenia una filla, com també sol passar als contes. Però era una filla que no s’assemblava gaire a les princeses de les faules.

Ella el que volia era acció, moure’s, passar aventures. I com que el seu pare no li ho deixava fer, un dia es va escapar del castell amb la intenció d’anar a lluitar amb el drac que viva als afores del regne.

I sí, va agafar una llança de l’armeria reial i se’n va anar a cercar el drac. No li costar de trobar-lo, perquè la bèstia era molt grossa i es veia d’una hora lluny.

-Ei , bèstia, desperta’t!

L’animalàs va obrir un ull, va mirar la princesa i va remugar.

-Em crides a mi?
-És clar que et crido a tu! Au aixeca’t!
-Torna d’aquí a mitja hora. Ara faig la migdiada.

La princesa es va haver d’esperar que passés la mitja hora i que el drac acabés de dormir. Després, quan es va desvetllar, va badallar sorollosament, es va rentar la cara en un rierol que hi havia allà a la vora i, en acabat, va demanar a la noia:

-Per què em volies, xicota?

-Per lluitar amb tu.
-Amb mi? I ara! I per què?
-Perquè ets un drac i els humans i els dracs sempre han anat a garrotades. Les llegendes en van plenes de lluites entre dracs i cavallers.
-Em sembla que t’has equivocat, noia… Per començar, jo no sóc un drac, sinó una draga. Després, tu no ets un cavaller, sinó una cavallera.
-No hi fa res; podem lluitar igualment.
-Prou, però hi ha un altre inconvenient: jo no tinc mica de ganes d’esbatussar-me amb tu. Ni amb tu ni amb ningú. Jo sóc una draga pacífica, nena!
-I no ets dolenta, gens dolenta, tu? Ni una mica dolenta? No et menges la gent o què?
-Ai no, filla – va fer la draga-. Jo m’alimento de carabassa i carabassons. També menjo albergínies, pebrots, tomàquets i alguna ceba.
-Sí que anem bé! I no fas malvestats? No treus foc pels queixals ni espantes les criatures?
-No, noia no. Jo passejo a poc a poquet, prenc el sol i faig migdiades.
-Així que no hi ha res a fer.
-Em sap greu, però em sembla que no…

No cal dir que la princesa va quedar molt decebuda amb tot allò.

Ella que es feia il·lusions de passar-s’ho d’allò més bé lluitant amb el drac i tota la pesca, es va haver de conformar amb fer-s’hi amiga. I com que al castell s’hi avorria molt, va prendre el llaüt i se n’anà a viure amb la draga.

FI

Autor: Joles Senell

Expressa't!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s