El meu fill té dislèxia

Avui us portem un article de una bona amiga i professional, Eva Fló. Logopeda de professió, ens acosta, a través d’un cas, a un trastorn de l’aprenentatge molt estigmatitzat encara avui en dia.

Al seu article ens comenta que agafada a temps i tractada adequadament no té perquè ser un obstacle per als nostres fills. També ens explica com un professional pot arribar a un diagnòstic i en que consisteix una “exploració”. Paraula que ens fa molta por i que, en realitat, no és res més que una estona de joc.

Esperem que el disfruteu tant com nosaltres.

dislexia

El meu fill té dislèxia

Així és com vam iniciar la conversa entre els pares d’en Pau i jo.

Van venir a la meva consulta amb una sospita del diagnòstic que jo més endavant els hi vaig confirmar.

El pare ja estava diagnosticat de dislèxia feia anys i sabia que era possible que els seus fills també ho fossin.

Després de l’entrevista amb els pares comencem l’exploració. En Pau és un nen de 6 anys molt despert amb ganes de descobrir tot el que hi ha al seu entorn, es mostra prudent però no dubta en demanar i agafar la joguina que més li atrau, el tren.

Mica en mica vaig coneixent en Pau, fem junts diferents activitats, observo que hi ha alguna articulació fonètica poc consolidada. Mostra un llenguatge ben organitzat i la seva comprensió oral es bona. Li ha agradat molt que li expliqués un conte de monstres on el nen protagonista és fort i valent.

Li agrada dibuixar i és creatiu. Quan li demano que escrigui el seu nom es mostra insegur, veig que es li costa organitzar-se en l’espai del full i es deixa alguna lletra. Vol escriure la data i gira els nombres però a ell li sembla que ho ha fet molt bé i jo no li dic el contrari.

En Pau és dislèctic, els hi confirmo als pares, vaig descrivint símptomes com que li costa situar-se en l’espai temps no relaciona el vocabulari temporal dins la seva rutina, té dificultats en càlcul mental i el que és més important li costa relacionar el so amb la grafia.

Els dono ànims, se que el diagnòstic no es fàcil de pair, però cal que vegin que comencem aviat el treball, en Pau és un nen intel·ligent té moltes virtuts i capacitats que l’ajudaran a seguir endavant. També reforço el paper del pare que té la pròpia experiència i que podrà entendre molt bé en Pau i li facilitarà els aprenentatges amb recursos que a ell també l’han ajudat.

Actualment, en Pau ja té 8 anys, llegeix i escriu i segueix el ritme escolar. A l’escola li han adaptat les activitats a la seva dislèxia. En Pau sap el què li passa i ho va entenent.

La seva inseguretat ha minvat i ara té una actitud més oberta cap els nous aprenentatges.

La reeducació logopèdica és molt necessària quan hi ha dislèxia, cal iniciar el tractament de manera precoç i afavorir el treball en comú amb l’escola i la família. Un dislèctic ho és tota la vida, però aquest fet no ha de minvar les seus objectius.

Eva Fló Montoya
Logopeda i Mestra
Col·legiada 1244
www.logopedia-flo.com

Maig 2013

Expressa't!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s