L’escola mata la creativitat de les nostres filles i fills?

Recuperem el títol d’un post de Familias en Ruta per introduir una pregunta d’aquelles que et deixen glaçat: l’escola mata la creativitat de les nostres filles i dels nostres fills?

Tots recordem converses, articles o debats envers temes, tant importants, com són l’educació i el sistema educatiu. Tothom té sempre alguna cosa a dir, oi?

En Ken Robinson, al congrés de Tecnologia, Entreteniment i Disseny, de 2006, va fer una de les conferències més comentades sobre l’educació i la creativitat. Segur que n’heu sentit a parlar. Ell mateix ja ens plantejava la mateixa pregunta. La seva resposta? Un “SI” com una casa!

Us recomanem que la mireu. Nosaltres ho hem fet un munt de vegades i encara avui experimentem aquella combinació entre riure i espant a l’escoltar-la.

Per si no teniu gaire temps, hem mirat de fer un petit resum de les idees principals d’aquest famós discurs:

  • Tots, tots els nens i totes les nenes tenen grans talents.
  • Els nens s’arrisquen, no tenen por a equivocar-se, i això fa que diguin i facin coses realment originals. Per què equivocar-se ha de ser dolent?
  • Desgraciadament la creativitat es perd amb l’edat, i els errors es veuen com una cosa dolenta que no ha de repetir-se en comptes de veure’ls com una oportunitat. Podria dir-se que l’educació fa desaparèixer la creativitat natural del nostre ésser.
  • Tots els països del món tenen un sistema educatiu basat en un mateix mètode, un mètode creat abans del segle XIX i ideat per cobrir les necessitats de la Revolució Industrial. Llàstima que ja siguem al segle XXI.
  • La intel·ligència és diversa, dinàmica i única, però sovint ens n’oblidem i acceptem educar als nostres petits com si fos única, estàtica i comuna.
  • No sabem que passarà d’aquí 5 anys i, tot i així, ens sentim capaços de decidir que han d’aprendre i com per a viure la resta de la seva vida?
  • La nostra responsabilitat com a pares hauria de ser educar a les nostres filles i als nostres fills en tot el seu ésser al complert, per així poder-lis donar les eines per enfrontar-se al seu propi futur.

Moltes vegades pensem que som unes mares, uns pares i uns educadors de ment oberta, potenciadors de la creativitat i del desenvolupament natural dels nostres fills. Iupi! Però un dia, de sobte, ens trobem negant aquesta creativitat als més petits, o bé perquè no tenim temps d’estar amb ells, o perquè no tenim ganes de preparar un entorn adequat per l’activitat que ens proposen, o perquè, sense voler-ho, ens deixem dur pel frenesí del dia a dia. Unes altres vegades, hi participem tant que no els deixem espai per decidir i testar la seva pròpia imaginació, els hi donem instruccions de què han de fer i de com ho han de fer, per tal d’aconseguir un resultat que nosaltres creiem és l’adequat, sient possiblement molt llunyà al que ells volien aconseguir.

Òbviament, no és culpa nostra, hem rebut una educació i és difícil lluitar contra la inèrcia de tota una vida. La veritat? Val la pena fer un esforç, de tant en tant, i deixar-se portar per la corrent.

La mestra de la meva filla de 4 anys, s’ha passat tot el curs recordant-nos lo malament que pinta. És curiós, perquè a casa, quan és ella qui decideix què vol pintar, i ho fa amb el temps que necessita i amb el nostre suport moral, ostres! ens sorprèn amb grans creacions, ben definides i molt originals. Per què Picasso podia esperar a estar inspirat per començar a pintar, però els nostres fills no? Aquest és només un dels exemples que se’ns acudeixen. Segur que vosaltres en teniu molts més.

El nostre consell: doneu-lis un vot de confiança. No desestimeu les seves propostes i idees per boges que puguin semblar, mediteu abans de contestar. Segur que us trobareu amb més d’una sorpresa.

3 thoughts on “L’escola mata la creativitat de les nostres filles i fills?

  1. A una setmana de l’inici de curs, P3 i jo estic acollonida! i més quan et diuen que lo més important són els límits! I després vaig pensar, de fet a l’escola només hi anirà 5 hores, la resta del dia li podem oferir altres maneres de fer….

    • I tant!

      A l’escola, els mestres han d’adaptar tot allò que fan a un programa i un grup de nenes i nens amb necessitats i talents diversos. Ells ho faran molt bé, estigues segura. Són professionals.

      A casa li podràs donar la teva atenció, personalitzada i dedicada. Dona-li l’oportunitat d’expressar a casa tot allò que a l’escola potser no podrà.

      Ànims! Ja veuràs que s’adaptarà molt bé.

  2. Retroenllaç: El creatiu, se’n fa o s’hi neix?: Story Cubes | El Bagul dels Jocs en català

Expressa't!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s