El que més ens agrada, a més a més de jugar, són les idees sanes i les tradicions. Però de vegades aferrar-se a elles no té perquè ser el que més els agradi als nostres fills. Per què no deixar-nos portar de tant en tant i fer alguna cosa excepcional per a ells?
Així, que encara que no som ni de “chuches” ni de Halloween, avui hem fet una excepció i mireu quin ha estat el resultat:
Voleu saber com ho hem fet?
I també es poden fer fantasmes:
“He conegut un nin que alhora eren vuit. Vivia a Roma, allí l’anomenaven Paolo i el seu pare era tramviaire. Però també vivia a París, allí l’anomenaven Jean i el seu pare treballava en una fàbrica d’automòbils. Però també vivia a Berlín, allí l’anomenaven Kart i el seu pare era professor de violoncel. El mateix nin vivia a Moscou i es deia Yuri, com l’astronauta Gagarin, recordeu?. El seu pare era paleta i, a més a més, estudiava matemàtiques, una cosa comuna a Rússia. Un s’anomenava Xu, viva a Xangai i el seu pare era pescador.
Quants n’he dit, cinc? Encara en manquen tres. El mateix nin es deia Jimmy, vivia a Nova York i el seu pare treballava en una estació de benzina.
En Pau vivia a Barcelona i el seu pare era pintor de parets de bona brotxa. I el darrer, Mali, vivia a Tanzania i el seu pare era mestre d’escola.
Paolo, Jean, Kart, Yuri, Jimmy, Xu, Pau i Mali eren vuit, però al mateix temps eren el mateix nin de vuit anys, que sabia llegir i escriure i que li agradava tant anar en bicicleta sense mans…
Paolo era morenot, Jean ros, i Kart castany, però eren el mateix nin. Yuri tenia la pell blanca, Xu la pell groga i Mali la pell negra, però eren el mateix nin.
En Pau parlava en català, Jimmy en anglès, Mali en swahili però eren el mateix nin. Tots tres reien en el mateix idioma.
Ara els vuit s’han fet grans i ja no podran mai més fer-se la guerra, perquè els vuit nins són un home sol.”
En este bloc podreu trobar cançons per pensar que poden continuar amb la mateixa idea del conte però en cançó.
Gaudiu de moments màgics en família!
Si sumem les paraules CALOR + NENS + CIUTAT el resultat pot ser explosiu. Ells necessiten moure’s, córrer, divertir-se i jugar a l’exterior. I, a una gran ciutat, les hores de sol fort poden convertir-se en un infern si no tenim alguns recursos.
A nosaltres les piscines ens embogeixen. Fresquetes, amb ombra i aigua, són el lloc perfecte per passar el dia, ja sigui al matí o a la tarda.
Barcelona és una d’aquelles ciutats que sorprenen en aquest aspecte. Tenim platges precioses i, tot i així, la llista de piscines és inacabable.
Som unes enamorades de la piscina de La Torre de les Aigües, un oasis al bell mig de l’eixample de la ciutat. Però Barcelona Colours ens ha descobert que n’hi ha moltes de piscines, moltes més.
Al seu article Les millors piscines per refrescar-se a Barcelona podreu trobar tota la informació necessària sobre les següents piscines.
Club Natació Montjuïc
Club Natació Cataluña 
Club Natació Barceloneta 
Centre Municipal Esportiu Parc de la Ciutadella
Piscines Municipals de Montjuïc
Centre Municipal Esportiu Bernat Picornell 
Piscina de Can Dragó 
Piscina Torre de les Aigues
Llac de la Creueta del Coll
Piscina del Pompeya
La idea d’avui era proposar-vos una activitat “xulíssima” per fer amb els nens a la platja, però ens hem emocionat amb el tema de la naturalesa i de l’entorn i hem acabat escrivint un post molt diferent.
Sabeu que ens encanta descobrir l’entorn i jugar amb elements naturals, però mai us hem explicat el perquè.
Què per què?
Les raons són moltes. La primera que ens ve al cap és la necessitat d’interactuar amb la naturalesa. A una societat a on els nens passen més temps al davant d’un televisor que a l’aire lliure. On la majoria del menjar que comprem és pre-processat; el pollastre ve tallat, la pinya pelada i els pèsols en bossa. Ara més que mai hem de sortir al camp o a la platja, al parc o al camí. Jugar amb la terra, saltar pedres, qui no ha gaudit alguna vegada amb aquestes activitats?
Fomenta el joc cooperatiu. Els nens desenvolupen jocs més creatius quan es troben en àrees verdes, i d’una forma més cooperativa. No us ha passat mai que els vostres fills d’edats diferents juguen junts al parc però no a casa?
Recolza la creativitat i la resolució de problemes. Jugar en un entorn natural és especialment important per desenvolupar les capacitats de creativitat, la resolució de problemes i el desenvolupament intel·lectual (Kellert, 2005).
Redueix els símptomes del Trastorn de Dèficit d’Atenció (TDA). El contacte amb el món natural pot reduir significativament els símptomes del trastorn de dèficit d’atenció en nens a l’edat primerenca de cinc anys d’edat (Kuo and Taylor, 2004).
Practiquen activitat física. En una època sedentària on, fins i tot a l’escola, passen llargues hores asseguts. És més important que mai descarregar l’energia acumulada en un entorn obert i natural.
Millora els hàbits alimentaris. Si els donem l’oportunitat de veure com es conreen els aliments, d’on vénen i els fem partíceps de la seva pròpia nutrició.
Millora la visió. No ens pregunteu el perquè però sí, existeixen estudis que relacionen una major quantitat de temps a l’aire lliure amb taxes reduïdes de miopia. I si ho penseu té tota la lògica. No forces la vista, la pots relaxar amb facilitat…
Recolza les relacions socials. És difícil veure a un nen jugant només a l’aire lliure. Per naturalesa tendeixen a buscar-se uns a uns altres i a compartir els seus jocs de forma lliure i voluntària, amb les seves pròpies normes, iniciatives i propostes. Desenvolupen així capacitats socials que els ajudaran la resta de la seva vida.
En alguns països fa temps que les escoles es van apuntar a la moda de “naturalitzar espais d’aprenentatge”. I encara que esperem que no es tracti d’una simple moda, estem súper felices perquè per fi ha arribat aquesta moda a la nostra guarderia.
De sobte el pati s’ha cobert de gespa, ha aparegut una casa de fusta preciosa i els troncs i les plantes envaeixen l’espai. Així que, qualsevol dia d’aquests no anem a treballar i millor ens quedem amb els nens!
Ah! I per l’activitat de la que us parlàvem al principi d’aquest post no us preocupeu, en breu la tindreu en el vostre email. Subscriviu-vos ara, si no ho esteu ja, al nostre bloc.
Coneixeu a Damián Ortega? És d’aquell tipus d’artistes que no et deixen indiferent. Et penses que fa coses serioses, que juga amb l’espai i el temps, que aplica les lleis de la física per enganyar als nostres sentits.
I de sobte et presenta una obra com aquesta, una obra feta amb “tortitas” de blat de moro.
I penses: és impressionant, una idea pròpia de la ment d’un nen. És llavors quan comprens d’on ve la màgia que té, aquella combinació perfecta entre la curiositat i llibertat de pensament d’un nen, i el domini de les tècniques d’un adult. No us sembla?
Un dels reptes més importants a la vida de molts nens és aconseguir dominar l’art de la lectura. L’important no és llegir per llegir, sinó entendre que amb la lectura podran descobrir nous mons, emocionar-se i somiar desperts; podran saber que és el que passa al seu al voltant o, simplement, sentiran la satisfacció d’haver superat un repte.
Cada nen necessitarà una motivació diferent, uns la trobaran per si mateixos i d’altres requeriran d’una mica d’ajuda. Hi haurà a qui li basti amb trobar el tipus de llibre que li atreu i hi haurà qui busqui alguna cosa més, com el reconeixement per part dels seus adults de referència o una estoneta de relaxació. L’important és que trobin aquesta motivació per llegir.
Obligant-los a llegir com si d’un deure es tractés podem aconseguir, amb molt més esforç, que aprenguin a llegir però això no garanteix que entenguin perquè han els servirà la lectura ni que ho facin de “bon grau”.
En el nostre cas, tenim molt clar que volem ensenyar als nostres fills a pensar per si mateixos i no a que pensin allò que nosaltres volem. Així que seguim buscant motivacions i jocs per despertar el seu propi gust per la lectura.
I d’aquí el nostre post d’avui. Avui us volem presentar un dels nostres últims descobriments: les Gimcanes de Lectura.
Vam trobar la primera a “Modern Parents Messy Kids” i ens va enamorar la idea de vincular el concepte de gimcana amb el de lectura.
Pels que no sapigueu que és una Gimcana us explicarem que es tracta d’una carrera de curt recorregut durant la qual, els participants, han de superar una sèrie de proves i/o reptes en el menor temps possible.
A les Gimcanes de lectura les proves estan sempre relacionades amb la lectura. I no existeix un desplaçament real o comptabilització del temps.
Com una imatge val més que mil paraules aquí us deixem un imprimible gratuït amb la nostra proposta de Gimcana de Lectura. Pensada especialment perquè es pugui adaptar a qualsevol edat. Nosaltres donem la pista, vosaltres escolliu el recorregut i els llibres.
Fa unes setmanes us deixavem una idea per fer conillets de Pasqua amb taps de suro. Avui us proposem crear un joc típic que farà les delícies de grans i de petits: el Tres en ratlla o o Tres en linia.
Amb sis taps de suro de cava o xampany farem dos models de personatges per crear els dos equips.
Nosaltres ens decidit pintar-los basant-nos amb la pel·lícula de Frozen, així que hem fet tres models d’Elsa i tres d’Anna.
Les possibilitats són infinites i trobareu varies idees diferents per internet. Aquí us en deixem algunes mostres, i també, si us animeu, podeu fer bonics Tres en Ratlla amb pedres pintades.
La Diada de Sant Jordi és una de les més estimades i esperades de l’any…. grans i petits la vivim amb alegria i il·lusió. Per això us deixem un recull dibuixos per pintar relacionades perquè les pinteu junts a casa quant volgueu.
Internet mai deixa de sorprendre’t. Avui sense anar més lluny, saltant d’un lloc a un altre, hem anat a parar al bloc de la Celia, “Ahora soy mamá”.
Un lloc ple de frescor i de bon rotllo. Un d’aquells blocs als que et quedes enganxat. Sabeu volem dir, oi? Sí, a aquest, a l’efecte Pinterest. Aquell lloc a on tot el que veus t’agrada i t’interessa, a on contingut i disseny van junts i no deixes de sorprendre’t amb cada finestra nova que obres.
D’entre molts dels posts que ens han agradat us n’ensenyem dos:
Set d’esmorzar imprimible. Joguines de paper.
Sempre hem tingut una predilecció especial per les joguines imprimibles, així que, quan hem vist el set d’esmorzar de “Ahora soy mamá”, no ens n’hem pogut estar.
Jugant a les cuinetes (segona part) 
Quan veieu les fotos, i, si és que seguíeu la nostra botiga, en sabreu el perquè. Sí! Hi apareix la Lola, la nostra nina preferida. Quina il·lusió veure-la aquí asseguda. La pena és que no la comprés a El Bagul dels Jocs, clar que això ja hauria estat massa.
Us deixem perquè pugueu seguir descobrint el bloc de la Celia. Que, a més a més, ara forma part de l’equip Mammaproof Madrid.
La comunicació és imprescindible en tota relació i encara més en les relacions amb els més petits. Preguntant, establint una conversa oberta, atenent a les seves preguntes amb el mateix respecte i atenció que li donaríem a un adult, ajudem a establir una relació sòlida entre tots dos i a reforçar la seva autoestima.
Clar que no sempre és tan senzill com sembla. Les presses, la diferència d’edat i les preocupacions del dia a dia, sovint es converteixen en barreres per a la comunicació amb nens.
Una bona forma de començar una conversa és amb una pregunta, i això és exactament el que avui us portem. Vint preguntes que podreu utilitzar per parlar amb els vostres fills. I que estem segures que captaran la seva atenció i els motivaran a seguir parlant.
El Bagul dels Jocs en català 