Conte: Un que eren vuit

un-que-eren-vuit

Gianni Rodari (Adaptació de Xesco Boix)

“He conegut un nin que alhora eren vuit. Vivia a Roma, allí l’anomenaven Paolo i el seu pare era tramviaire. Però també vivia a París, allí l’anomenaven Jean i el seu pare treballava en una fàbrica d’automòbils. Però també vivia a Berlín, allí l’anomenaven Kart i el seu pare era professor de violoncel. El mateix nin vivia a Moscou i es deia Yuri, com l’astronauta Gagarin, recordeu?. El seu pare era paleta i, a més a més, estudiava matemàtiques, una cosa comuna a Rússia. Un s’anomenava Xu, viva a Xangai i el seu pare era pescador.

Quants n’he dit, cinc? Encara en manquen tres. El mateix nin es deia Jimmy, vivia a Nova York i el seu pare treballava en una estació de benzina.
En Pau vivia a Barcelona i el seu pare era pintor de parets de bona brotxa. I el darrer, Mali, vivia a Tanzania i el seu pare era mestre d’escola.

Paolo, Jean, Kart, Yuri, Jimmy, Xu, Pau i Mali eren vuit, però al mateix temps eren el mateix nin de vuit anys, que sabia llegir i escriure i que li agradava tant anar en bicicleta sense mans…
Paolo era morenot, Jean ros, i Kart castany, però eren el mateix nin. Yuri tenia la pell blanca, Xu la pell groga i Mali la pell negra, però eren el mateix nin.
En Pau parlava en català, Jimmy en anglès, Mali en swahili però eren el mateix nin. Tots tres reien en el mateix idioma.
Ara els vuit s’han fet grans i ja no podran mai més fer-se la guerra, perquè els vuit nins són un home sol.”

En este bloc podreu trobar cançons per pensar que poden continuar amb la mateixa idea del conte però en cançó.

Gaudiu de moments màgics en família!

Anuncis

La Castanyada

La tardor és època de castanyes i pluges.

A final d’octubre arriba la “Castanyada” i encara que són molts els que s’inclinen per celebrar el Hallowen, nosaltres seguim fidels a aquesta festa tradicional.

I és que estem convençudes de la importància de mantenir les tradicions en l’entorn familiar. El folklore Infantil ofereix als educadors una font inesgotable de recursos per treballar a l’aula, així com la riquesa que conté quant a valors es refereix. Al mateix temps, ens permet conservar un llegat cultural que s’ha anat transmetent de generació en generació al llarg dels segles.

Com co-responsables, juntament amb l’escola, de l’educació dels nostres fills estem en l’obligació d’afavorir l’aprenentatge dins i fora de l’aula. La millor manera d’aprendre és jugant i èpoques com aquesta ens faciliten un ampli ventall de jocs a realitzar amb els més petits.

En El Bagul dels Jocs hem recollit una mostra de diferents tipus de joc i/o activitat, relacionades amb aquesta festivitat, que podem realitzar amb els nostres fills. Gaudirem del nostre temps junts i reforçarem la matèria vista a l’escola.

Cançons per la Castanyada: Segur que l’heu sentit cantar als vostres menuts. Per què no la ballem plegats?

Conte de la Castanyera: Un dia la Castanyera va anar al bosc a recollir castanyes… però… arribant a la ciutat es va trobar amb una sorpresa, voleu descobrir quina?

Manualitats amb Castanyes: (fes click a la foto per veure el tutorial)

Dibuixos per pintar: (fes click a la foto per veure més imatges)

Poesia:

Panellets!!!: (fes click a la foto per descarregar la recepta)

Font recepte: http://www.immunitasvera.org/catalan/inici/item/198-panellets-sense.html

Joc interactiu: Et ve de gust jugar? Fes click a la imatge.

Karaoke: La Castanyera

Avui us portem en format Karaoke una cançó tradicional catalana que els nens i les nenes acostumen a cantar la nit del 31 d’Octubre.

Esperem que us hagi agradat!

¡Rabbitkadabra!

“La petita Emily visita la part més fosca de la ciutat, a on hi troba una vella botiga de màgia. Allà li donen un conill mecànic màgic. Se l’emportarà a casa i aconseguirà donar-li vida amb l’objectiu de veure un espectacle de màgia, però les coses no sortiran tal i com ella esperava…”

Creat per Dave Chen, Naomi Chen, Michelle Czajkowski i Krzysztof Fus.

Ens ha enamorat!
Esperem que el gaudiu tant com nosaltres i la nostra petita tribu. ♥

Moixaina: “Trililo”

A El Bagul dels Jocs donem molta importància a tots els moments que pares i fills passem junts. Alguns dels més valorats són els moments que dediquem a fer moixaines, a cantar-los, a acariciar-los… Tots aquests moments són educatius, tant física com emocionalment i per això són  realment importants.

D’aquí va nèixer la secció “Macedònia” a on recopilarem cançons de bressol, moixaines, embarbussaments, poemes, jocs de paraules… perquè les pugueu fer servir amb els vostres menuts.

Reprenem aquesta secció amb una Moixaina composada i interpretada per la Zenaida.

Esperem que us agradi.

Conte: La Draga i la Princesa

8504665-panorama-con-castello-medievale-drago-e-cavaliere-illustrazione-di-cartone-animato-e-vettorialeIl·lustrador: Cartone animator e Vettoriale


Hem buscat i trobat el conte de dracs i princeses més encantador del món per explicar als vostres fills i filles! Us agradarà!!!

En aquell país hi havia un drac. Però es veu que aquell drac era un drac ben estrany.

Fet i fet, hi havia moltes coses estranyes en aquell país: resulta que tenia un rei com sol passar als països dels contes. I aquest rei tenia una filla, com també sol passar als contes. Però era una filla que no s’assemblava gaire a les princeses de les faules.

Ella el que volia era acció, moure’s, passar aventures. I com que el seu pare no li ho deixava fer, un dia es va escapar del castell amb la intenció d’anar a lluitar amb el drac que viva als afores del regne.

I sí, va agafar una llança de l’armeria reial i se’n va anar a cercar el drac. No li costar de trobar-lo, perquè la bèstia era molt grossa i es veia d’una hora lluny.

-Ei , bèstia, desperta’t!

L’animalàs va obrir un ull, va mirar la princesa i va remugar.

-Em crides a mi?
-És clar que et crido a tu! Au aixeca’t!
-Torna d’aquí a mitja hora. Ara faig la migdiada.

La princesa es va haver d’esperar que passés la mitja hora i que el drac acabés de dormir. Després, quan es va desvetllar, va badallar sorollosament, es va rentar la cara en un rierol que hi havia allà a la vora i, en acabat, va demanar a la noia:

-Per què em volies, xicota?

-Per lluitar amb tu.
-Amb mi? I ara! I per què?
-Perquè ets un drac i els humans i els dracs sempre han anat a garrotades. Les llegendes en van plenes de lluites entre dracs i cavallers.
-Em sembla que t’has equivocat, noia… Per començar, jo no sóc un drac, sinó una draga. Després, tu no ets un cavaller, sinó una cavallera.
-No hi fa res; podem lluitar igualment.
-Prou, però hi ha un altre inconvenient: jo no tinc mica de ganes d’esbatussar-me amb tu. Ni amb tu ni amb ningú. Jo sóc una draga pacífica, nena!
-I no ets dolenta, gens dolenta, tu? Ni una mica dolenta? No et menges la gent o què?
-Ai no, filla – va fer la draga-. Jo m’alimento de carabassa i carabassons. També menjo albergínies, pebrots, tomàquets i alguna ceba.
-Sí que anem bé! I no fas malvestats? No treus foc pels queixals ni espantes les criatures?
-No, noia no. Jo passejo a poc a poquet, prenc el sol i faig migdiades.
-Així que no hi ha res a fer.
-Em sap greu, però em sembla que no…

No cal dir que la princesa va quedar molt decebuda amb tot allò.

Ella que es feia il·lusions de passar-s’ho d’allò més bé lluitant amb el drac i tota la pesca, es va haver de conformar amb fer-s’hi amiga. I com que al castell s’hi avorria molt, va prendre el llaüt i se n’anà a viure amb la draga.

FI

Autor: Joles Senell

Marxa l’hivern i entra la primavera

“Arriba la primavera, la natura es desperta, fa més bon temps, tornen les orenetes, neixen les cries de molts animals. Arreu esclata la nova vida, que havia estat adormida, gairebé com morta, durant el fred hivern. El bosc s’omple de floretes, brunzeixen les abelles, canten els ocells i jo em faig un fart de menjar les primeres maduixetes i cireres.

Lluny del fred hivernal, les festes de la primavera prenen el carrer amb el seu motiu central: les flors. Les meves preferides són les violetes, unes flors primerenques que anuncien el bon temps.”

Bibliografia: Festes i tradicions de tot l’any
Autor: Elena Ferro Subi

rellotge de les estacions primaveraDibuix a aqUarel·la: Zenaida Puig

Amb l’arribada del mes de Febrer i la Fira de la Candelera (2 de Febrer) tenim la sensació que la primavera s’acosta.

Si la Candelera plora, el fred ja és fora.
Si la Candelera  riu, el fred és viu.
Tant si plora com si riu, el fred encara és viu.
Popular

La primavera s’inicia amb l’Equinocci el 20 o 21 de Març i amb ella arriben les vacances, la Pasqua, Sant Jordi i el mes de les flors i Corpus.

Aquest matí, d’amagat,
ha arribat la primavera.

La duia penjada al bec,
tot xisclant, una oreneta.

L’oreneta ha alçat el vol
i amb un cop d’ala lleugera
ha segat un raig de sol
i ha florit tota la terra.
Núria Albó

Poesia: Al ritme de la Nadala

canciones-de-navidad


AL RITME DE LA NADALA

Tres pastorets van buscant,
Van buscant tres pastoretes,
Cullen blets i nadaletes
per a dur al Tendre Infant.

Per Betlem, les campanes van tocant.

Un soroll van escoltant
per damunt de la sendera.
On serà l’estrella vera
Que anuncia el Tendre Infant?

Per Betlem, les campanes van tocant.

Les pastoretes, saltant,
trenen fulles, trenen roses,
i el vol lleu de les aloses
les acosta al Tendre Infant.

Per Betlem, les campanes van tocant.

Ja es retroben i , a l’instant,
pastoretes, pastorets,
són atrets per uns ullets:
els ullets del Tendre Infant.

Per Betlem, flabiols d’epifania,
Campanetes van tocant.

Jaume Bru i Vidal

Cançons de Nadal

cançonsnadal

En aquests dies a tots ens agrada rodejar-nos dels nostres éssers més estimats… al voltant de la taula mengem junts, llargs àpats distesos, parlem, riem… i els més valents.. Fins i tot canten!

Pensant en els que canten, en els que no s’hi atreveixen però els agradaria, i en els que només volen escoltar… Hem preparat aquesta recopilació de cançons que esperem us agradin i gaudiu cantant-les!

El noi de la mare

Què li darem, en el Noi de la Mare?
Què li darem que li’n sàpiga bo?
Panses i figues i nous i olives,
panses i figues i mel i mató.

Què li darem, al Fillet de Maria?
Què li darem a l’hermós Infantó?
Li darem panses amb unes balances,
li darem figues amb un paneró.

Tam patantam que les figues són verdes,
tam patantam que ja maduraran.

Si no maduren el dia de Pasqua.
Maduraran en el dia del Ram!

Caga Tió́

Caga tió́, tió́ de Nadal
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera
i el pollí a dalt del pi

Toca, toca Valentí́.
Passen bous i baques
Gallines amb sabates
i galls amb sabatons.

Correu, correu minyons,
que la teta fa torrons,
el vicari els ha tastat,
diu que són un poc salats.

Ai el brut; ai, el porc;
ai, la cara, cara, cara;
ai, el brut;
ai, el porc;
ai, el cara de pebrot.

El dimoni escuat

Allà̀ sota una penya n’és nat un Jesuset,
pobret, pobret,
que n’és fill d’una Verge i està mig mort de fred,
pobret, pobret,
i està mig mort de fred.

El bon Josep li deia:
«Jesús, que esteu fredet, pobret, pobret.»

La Verge en responia:
«Per falta d’abriguet, pobret, pobret,
per falta d’abriguet.»

Pastors hi arribaven allà̀, a la mitja nit,
cric, cric, cric, cric,
veient que tots hi anaven del gran fins al meés
xic, cric, cric, cric, cric,
del gran fins al més xic.

Ja en toquen les flautetes,
flautetes i violins, clarins, clarins,
violins i violes, baixons i tamborins,
clarins, clarins, baixos i tamborins.

Comencen d’alegrar-se tot saltant i ballant,
galant, galant,
danses i contradanses per alegrar l’Infant.

Galant, galant,
per alegrar l’Infant.
Sant Josep que s’estava allà̀ tot amagat,

Cric, crac, cric, crac,
al veure que ballaven també́ s’hi és posat,
cric, crac, cric, crac, també́ s’hi és posat.

A prop d’allí́ passava un dimoni escuat,
patrip, patrap;
sentint tanta gatzara, a dins se n’és ficat,
patrip, patrap
a dins se n’és ficat.
Els pastorets en veure’l s’hi tiren al damunt,
patim, patum
i tantes n’hi mesuren que el deixen mig difunt.

La llenya d’En Banyeta ha estat oli en un llum,
ferum,ferum,
ja hi ha només el rastre de sofre, foc i fum,
ferum, ferum,
de sofre, foc i fum.

Endevinalles de Nadal

A El Bagul dels Jocs encara no us havíem parlat del joc de les endevinalles. Segur que heu jugat moltíssimes vegades, però us heu plantejat tot el que arribem a treballar i a aprendre amb elles?

Podem usar-les amb diversos objectius: apropar la poesia als més petits de la casa, motivar-los a buscar respostes, reforçar les relacions afectives, desenvolupar la capacitats cognitives, …

Aquí us deixem alguns exemples que esperem podeu gaudir durant aquestes festes.

Un consell, no subestimeu als més petits de la casa. Us sorprendran!

Endevinalla_arbre nadal_Francesca Assirelli copia
Il·lustració: Francesca Assirelli

Endevinalla_carta_Sergio Membrillas
Il·lustració: Sergio Membrillas

Endevinalla_ninot de neu_Irene Owens
Il·lustració: Irene Owens

Endevinalla_estrelles_Roberto WeigandIl·lustració: Roberto Weigand