El Carnestoltes (de carn)
El Carnestoltes té origen en temps llunyans en els que, per manca de refrigeració, les persones tenien la necessitat d’acabar amb tots els productes que no es podien consumir durant temps de quaresma (carn, llet, ous i similars). Amb aquesta excusa, en molts llocs començaren a instaurar festes populars, en les que es consumien aquests productes.
Visca el Rei Carnestoltes, rei dels poca-soltes!
El Carnestoltes no es comença a celebrar en un dia fix del mes de febrer perquè depèn del cicle de la lluna. El Carnestoltes ve just abans de la Quaresma, i la Quaresma comença set setmanes abans de Pasqua, i la Pasqua és el primer diumenge de primavera amb lluna plena.
Dijous Gras 52 dies abans de Pasqua i Dimecres de Cendra 46 dies abans de Pasqua.
El que està clar és que quan comença el Carnestoltes encara fa fred, i que dura des de Dijous Gras fins a Dimecres de Cendra. Són set dies de gresca en què el Rei Carnestoltes ens convida a divertir-nos a les comparses, rues, mascarades, cercaviles i festes de disfresses.
El menjar típic d’aquesta època són les truites, la botifarra d’ou i les coques de llardons. Deu ser per menjar-n’he massa que el Rei Carnestoltes es posa malalt i mor dimarts. Dimecres de Cendra, enmig de grans plors i lamentacions, se l’enterra en un acte que també rep el nom d’“Enterrament de la Sardina“. Llavors arriba la seva declarada enemiga, la Vella Quaresma…
La Quaresma
La Vella Quaresma és una vella arrugada, alta, prima i molt geniüda que no suporta les alegries ni els excessos. Va vestida com una senyora vella de les d’abans, i a les mans duu un bacallà i un cistell de verdures. El més sorprenent és que té set cames, cada una amb una sabata diferent. Per comptar els dies que falten perquè s’acabi la Quaresma, podeu penjar en algun lloc de la casa un dibuix de la vella, amb les seves set cames.
Si cada setmana li’n arranqueu una, quan no li’n quedi cap voldrà dir que ha arribat la Pasqua.
Els menjars típics són: plats fets amb peix, ous, llegums i verdures, com els bunyols de bacallà, la truita d’espinacs o els pèsols. També són típics els bunyols dolços, i la crema catalana, que es menja, tradicionalment, per Sant Josep. Veieu que no hi ha cap plat típic amb carn? Això és perquè la Quaresma és un període de temps que commemora els quaranta dies que Jesús va passar al desert sense menjar.
L’última setmana de la Quaresma és la Setmana Santa, en la qual els cristians porten a beneir palmes i palmons. També és la setmana en què acaba el regnat de la Vella Quaresma, que no pot païr el bon temps ni l’aparició de les primeres flors.
Font bibliogràfica: Festes i tradicions de tot l’any. El costumari per a totes les edats. Autora: Elena Ferro Subi.
IL·LUSTRACIONS DE ZENAIDA PUIG.
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...