Conte: Un que eren vuit

Gianni Rodari (Adaptació de Xesco Boix)

“He conegut un nin que alhora eren vuit. Vivia a Roma, allí l’anomenaven Paolo i el seu pare era tramviaire. Però també vivia a París, allí l’anomenaven Jean i el seu pare treballava en una fàbrica d’automòbils. Però també vivia a Berlín, allí l’anomenaven Kart i el seu pare era professor de violoncel. El mateix nin vivia a Moscou i es deia Yuri, com l’astronauta Gagarin, recordeu?. El seu pare era paleta i, a més a més, estudiava matemàtiques, una cosa comuna a Rússia. Un s’anomenava Xu, viva a Xangai i el seu pare era pescador.

Quants n’he dit, cinc? Encara en manquen tres. El mateix nin es deia Jimmy, vivia a Nova York i el seu pare treballava en una estació de benzina.
En Pau vivia a Barcelona i el seu pare era pintor de parets de bona brotxa. I el darrer, Mali, vivia a Tanzania i el seu pare era mestre d’escola.

Paolo, Jean, Kart, Yuri, Jimmy, Xu, Pau i Mali eren vuit, però al mateix temps eren el mateix nin de vuit anys, que sabia llegir i escriure i que li agradava tant anar en bicicleta sense mans…
Paolo era morenot, Jean ros, i Kart castany, però eren el mateix nin. Yuri tenia la pell blanca, Xu la pell groga i Mali la pell negra, però eren el mateix nin.
En Pau parlava en català, Jimmy en anglès, Mali en swahili però eren el mateix nin. Tots tres reien en el mateix idioma.
Ara els vuit s’han fet grans i ja no podran mai més fer-se la guerra, perquè els vuit nins són un home sol.”

En este bloc podreu trobar cançons per pensar que poden continuar amb la mateixa idea del conte però en cançó.

Gaudiu de moments màgics en família!

Conte: La Draga i la Princesa

Il·lustrador: Cartone animator e Vettoriale

Hem buscat i trobat el conte de dracs i princeses més encantador del món per explicar als vostres fills i filles! Us agradarà!!!

En aquell país hi havia un drac. Però es veu que aquell drac era un drac ben estrany.

Fet i fet, hi havia moltes coses estranyes en aquell país: resulta que tenia un rei com sol passar als països dels contes. I aquest rei tenia una filla, com també sol passar als contes. Però era una filla que no s’assemblava gaire a les princeses de les faules.

Ella el que volia era acció, moure’s, passar aventures. I com que el seu pare no li ho deixava fer, un dia es va escapar del castell amb la intenció d’anar a lluitar amb el drac que viva als afores del regne.

I sí, va agafar una llança de l’armeria reial i se’n va anar a cercar el drac. No li costar de trobar-lo, perquè la bèstia era molt grossa i es veia d’una hora lluny.

-Ei , bèstia, desperta’t!

L’animalàs va obrir un ull, va mirar la princesa i va remugar.

-Em crides a mi?
-És clar que et crido a tu! Au aixeca’t!
-Torna d’aquí a mitja hora. Ara faig la migdiada.

La princesa es va haver d’esperar que passés la mitja hora i que el drac acabés de dormir. Després, quan es va desvetllar, va badallar sorollosament, es va rentar la cara en un rierol que hi havia allà a la vora i, en acabat, va demanar a la noia:

-Per què em volies, xicota?
-Per lluitar amb tu.
-Amb mi? I ara! I per què?
-Perquè ets un drac i els humans i els dracs sempre han anat a garrotades. Les llegendes en van plenes de lluites entre dracs i cavallers.
-Em sembla que t’has equivocat, noia… Per començar, jo no sóc un drac, sinó una draga. Després, tu no ets un cavaller, sinó una cavallera.
-No hi fa res; podem lluitar igualment.
-Prou, però hi ha un altre inconvenient: jo no tinc mica de ganes d’esbatussar-me amb tu. Ni amb tu ni amb ningú. Jo sóc una draga pacífica, nena!
-I no ets dolenta, gens dolenta, tu? Ni una mica dolenta? No et menges la gent o què?
-Ai no, filla – va fer la draga-. Jo m’alimento de carabassa i carabassons. També menjo albergínies, pebrots, tomàquets i alguna ceba.
-Sí que anem bé! I no fas malvestats? No treus foc pels queixals ni espantes les criatures?
-No, noia no. Jo passejo a poc a poquet, prenc el sol i faig migdiades.
-Així que no hi ha res a fer.
-Em sap greu, però em sembla que no…

No cal dir que la princesa va quedar molt decebuda amb tot allò.

Ella que es feia il·lusions de passar-s’ho d’allò més bé lluitant amb el drac i tota la pesca, es va haver de conformar amb fer-s’hi amiga. I com que al castell s’hi avorria molt, va prendre el llaüt i se n’anà a viure amb la draga.

FI

Autor: Joles Senell

Recomanem: llibres de consum responsable

EL REGALO
Autor: Gabriela Keselman
Il·lustrador: Pep Montserrat
Editorial: Ed. La Galera

Descripció:
L’aniversari d’en Miguelito s’apropa. Els seus pares, clar, li faran un regal. En Miguelito vol un bon regal, però els seus pares no saben realment què li pot fer il·lusió.

UN REGALO DIFERENTE

Autor: Marta Azcona
Il·lustrador: Rosa Osuna
Editorial: Editorial Kalandraka

Descripció:
El dia del seu aniversari, en Marcel va convidar a en Tristany a berenar a la seva casa.
-Felicitats! –va dir en Tristany al veure al seu amic, i li va donar un petit paquet. En Marcel va obrir el regal i…
Mai un tros de tela va tenir tantes i tan útils aplicacions. La imaginació pot convertir l’objecte més insignificant en la més meravellósa de les joguines.

Recomanem: llibres de Nadal

EL TIÓ DE NADALAutor: Elena Ferro
Il·lustrador: Subi
Col·leció: Els Contes del follet
Editorial: Baula

Descripció:
El tió de Nadal és un dels dos títols que inauguren una nova col·lecció de Baula, “Els contes del follet”, inspirada en el costumari Festes i tradicions de tot l’any. A cada llibre hi trobareu: – Un conte per als infants basat en un costum o tradició, explicat per en Sebastià Panarra, el follet de les festes. – La lletra de cançons relacionades amb la temàtica del conte. – Una explicació del costum o tradició per als pares i també per als nens que volen saber-ne més.

 

ADIVINANZAS DE NAVIDAD

Autor: Alain Crozon
Colecció: Adivina
Editorial: Ediciones SM

Descripció:
Conté 21 endevinalles relacionades amb el Nadal i presentades pensant en els “no lectors”. A la pàgina dreta està el text, de vegades amb rima, que amb poques paraules exposa característiques del que cal descobrir, sempre relacionat amb el Nadal. A la pàgina esquerra, que és desplegable, es mostra una imatge parcial que ja ofereix pistes de la solució. L’endevinalla es resol per complet, inclòs el nom de l’objecte que es tracti, en aixecar la solapa.

DESCUBRO LA NAVIDAD: UN LIBRO DE ADIVINANZAS VISUALES
Autor: Jean Marzollo
Editorial: Editorial Altea

Descripció:
Un món infinit, com la fantasia d’un nen. Els nous títols de la sèrie ens captiven amb els seus escenaris, uns tenebrosos altres màgics.
Un llibre-joc amb el que, a través de rimes, el lector ha de buscar objectes en la il·lustració. Les imatges són fotografies de maquetes espectaculars construïdes per artistes.

OLIVIA Y LA CARTA A LOS REYES MAGOS
Autor: Elvira Lindo
Editorial: Ediciones SM
Il·lustrador: Emilio Urberuaza

Descripció:
Olivia ha escrit la carta per als Reis Mags. Li ha costat molt. Hi ha tantes coses per triar!
El seu avi l’acompanya a lliurar la seva carta , però pel camí decideix canviar una vegada i una altra la llista de joguines triades, de forma que la carta, finalment, resulta pràcticament il·legible. L’avi li explica que li va succeir a ell quan tenia la seva edat.

Interessant reflexió sobre la pèrdua de valor de les joguines quan es tenen en excés.

EL QUART REI MAG. LA HISTORIA DE L’ALTRE SAVI

Autor: Ted Sieger
Il·lustrador: Ted Sieger
Editorial: Editorial Edelvives
Colecció: Álbumes ilustrados

Descripció:
Les extraordinàries il·lustracions de Ted Sieger no solament expliquen la història de l’altre savi sinó que, a més, són una narració que ens recorda el veritable significat del Nadal. El rei Mazzel, el quart rei mag, no només va arribar tard sinó que va arribar amb les mans buides. Sabeu per què?

SUEÑOS DE NIEVE
Autor: Eric Carle
Il·lustrador: Eric Carle
Editorial: Kókinos

Descripció:
És vespre de Nadal, i un vell camperol es prepara per a la migdiada, preguntant-se com el Nadal pot venir quan no ha nevat encara.
El granger es queda dormit i en el seu somni imagina els flocs de neu que cobreixen tot.
Ell desperta per descobrir que realment ha nevat. Una sorpresa al final del llibre fa que aquest Nadal tingui veritable màgia.

EN EL PORTAL DE BELÉN
Autor: Rod Campbell
Il·lustrador: Rod Campbell
Editorial: Macmillan

Descripció:
L’entranyable història del naixement de Jesús és explicada i il·lustrada amb gran senzillesa, perquè pugui arribar als més petits. L’àlbum resulta ser una caixa sorpreses, i el naixement que poden muntar, abans o després de la lectura, brinda la possibilitat de la participació familiar, una bona manera de compartir l’alegria de la celebració.

 

L’àvia fa màgia a la cuina

La Nora és una nena de 4 anys a qui li encanta entrar i sortir de la cuina.
A vegades ajuda a la mare, fins i tot.
Avui s’ha quedat amb l’àvia Paquita.

– Doncs ara veuràs. Trenco la closca d‘aquest ou, en bato el rovell i la clara, el poso a la
paella i … Hop! L’ou s’ha convertit en una truita.
– Oh, sí que és màgic! – Diu la Nora.

– Veus aquesta aigua? – pregunta l’àvia -. Doncs la puc fer desaparèixer de l’olla. Posem l’olla al foc, esperem que bulli…
– Àvia Paquita, l’aigua desapareix i surt fum de l’olla!
– No és fum, Nora, és vapor d’aigua. Si deixem l’olla al foc, l’aigua desapareix, s’evapora.

– Saps què passa si tapem l’olla? Doncs que el vapor no pot sortir i empeny la tapadora per fugir. I si aixeco la tapadora, veuràs com el vapor, en refredar-se, es converteix en aigua una altra vegada.
– Semblen gotes de pluja! – exclama la Nora.

– Nora, saps què passa si posem aigua al congelador?
– No àvia.
– Doncs que es converteix en gel.
– Àvia, i hi podré patinar?

– Saps fer més màgia, àvia?
– Sí, a la cuina la màgia és molt important: amb llet i una mica de màgia es pot fer mantega, formatge i iogurt. I si barregem pols màgica amb aigua, sal i llevat, en sortirà un pa boníssim.

La Nora abraça a l’àvia i li diu:

– Un altre dia hem tornaràs a ensenyar a fer més màgia a la cuina?
– I tant Nora.

I l’àvia li fa un petó.

Text de Zenaida Puig.
Il·lustracions de Mònica Roca.

Vols jugar una estoneta més a les cuinetes?

A El Bagul dels Jocs ens agraden les idees de Gianni Rodari

Gianni Rodari per qui no el coneix era un escriptor, mestre i pedagog Italià que ens va deixar empremta.

Va néixer a Omegna, una petita ciutat de la Província de Novara, al nord d’Itàlia. Son pare, forner, va morir quan Rodari tenia 10 anys. Aleshores, Gianni i els seus dos germans, Cesare i Mario, van ser criats per sa mare sola a la seua ciutat natal, Varesotto. Després d’estudiar magisteri durant 3 anys a Soveso, va rebre el diploma de mestre a l’edat de disset anys i es va posar a treballar en un col·legi d’ensenyament primari del districte de Varesotto. Va estar interessat per la música (tres anys de violí) i la literatura (va descobrir les obres de Nietzsche, Schopenhauer, Lenin i Trotski que van ajudar-lo a desenvolupar el seu sentit crític). L’any 1939, durant un curt període, va anar a la Universitat de Milà.

Durant la Segona Guerra Mundial, Rodari va quedar exempt de prestar servei d’armes per raons de salut. Va afiliar-se al partit feixista durant un temps amb l’objectiu de trobar treball. Traumatitzat per la pèrdua dels seus dos millors amics, i per l’empresonament del seu germà Cesare en un camp de concentració, Rodari va afiliar-se al Partit Comunista d’Itàlia l’any 1944 i va participar al moviment de resistència italià.

L’any 1948, sent periodista del diari comunista L’Unità, va començar a escriure per a infants. L’any 1950 el partit va confiar-li un lloc de redactor al nou setmanari per a infants Il Pioniere.

El 1951, va publicar els seus primers llibres: Il Libro delle Filastrocche i Il Romanzo di Cipollino.

Va visitar la URSS per primera vegada l’any 1952 i l’any següent va contraure matrimoni amb Maria Teresa Feretti, amb la qual va tenir, 4 anys més tard, una filla anomenada Paola. L’any 1957, Rodari va superar l’examen de periodista professional.

De 1966 a 1969, va participar activament en projectes col·laboratius amb els infants. L’any 1970 li va ser atorgada la Medalla Hans Christian Andersen de literatura infantil.

Aquesta distinció li va permetre obtenir una reputació internacional. Les seves obres han estat traduïdes a un gran nombre de llengües.

L’any 1979, després d’un viatge a la URSS, la seva salut va començar a declinar i va haver d’abandonar el gruix de la seva activitat. Va morir en el transcurs d’una operació quirúrgica l’any 1980.

Il pennarello di Rodari no. 2

Les seves obres ens han deixat les seves ganes de canviar socialment a través de la paraula , amb una atenció destacada als més pobres amb humor i molta creativitat, fantasia i imaginació.

En temps d’una educació conservadora i tradicional ,va difondre els seus pensaments de fomentar en els nens i nenes la creativitat i la literatura de la fantasia ,proposant elements didàctics senzills i molt engrescadors. Així va transmetre la necessitat de fomentar la imaginació.

Creu que la paraula és com una pedra a l’estany. Pot provocar quantitat d’activitat recordar, imaginar, fer seqüències de paraules, frases…

Creu que els contes es busquen nedant per sota l’aigua, a on les paraules són com la pel·lícula superficial d’aigües profundes.

Ens ensenyà tècniques literàries de creació d’històries com:

“El binomi fantàstic” on dues paraules les relacionem i creem una història evocant  els nostres sentiments, les vivències, la lògica i pensaments.

“Què passaria si?”.… on la formulació d’una hipòtesi de lo més inversemblant proporciona milions de possibilitats revifant la nostra fantasia.

“El prefix arbitrari”. Utilitza prefixes convencionals i ajuntant-los amb paraules dona lloc a moltes possibilitats creatives, com superxinxeta o casiulls.

“L’error creatiu” proposa explicar un conte malament per crear en els nens i nenes noves històries inventades.

Rodari proposa que es faci servir la paraula de joguina .

Agafant trossos de textos de contes  o de diaris i donant peu a acabar les històries de manera imaginativa i es crea mil i una versions.

Les endevinalles o les falses endevinalles són per a ell la introducció del nen al món de la imaginació. Ens dóna la formula per crear-les: descriure l’objecte tot fent associacions, comparacions o metàfores. Les falses endevinalles són aquelles que inclouen en algun lloc de la mateixa endevinalla la resposta, que pot ser lògica o deductiva.

Creu en les rondalles populars com a matèria primera i com a col·lecció de jocs fantàstics. La rondalla popular imprescindible (Italo, Andersen, Grim, Parrot…).

“Els contes inversemblants” com la Caputxeta vermella en helicòpter introdueix contes alternatius i igualment imaginatius .

“Rondalles al revés” on els personatges s’expliquen al contrari del que són tradicionalment . Els bons són dolents i els dolents són bons. Fent broma dels contes.

“Amanida de rondalles”. Fa servir els contes que ja coneixen els nens i els barreja o introdueix els personatges d’altres històries.

Crea eines creatives com “Cartes per fabricar contes”. Fitxes on estan escrites diferents funcions d’una rondalla o personatges i elements naturals o màgics .

Proposa “Contes col·laboratius” on un nen o nena inicia el conte i fa un dibuix, el company el continua fins que es fa una història entre tots.

L’autor proposa moltes més eines molt útils imaginatives i creatives  que les podreu trobar aplicades en els seus llibres que recomanem, com:

• “Contes per telèfon”, Editorial Joventud,
• “Molts contes per jugar” Editorial Alfaguara,
• “Contes llargs com un somriure” Editorial La Galera
• “Gramàtica de la Fantasia”
• …

Gràcies per creure ens els infants!

Taller Genèric: Contes

PER QUÈ?
El conte és un relat breu de fets imaginaris i amb mil·lennis de tradició oral, que s’ha mostrat de formes diverses segons èpoques, modes, tradicions i costums.

Al llarg de la història han estat molt pocs els detractors de l’ús del conte en l’educació dels nens. Avui ens sorprèn saber que grans noms de la nostra història com Ramon Llull o Jean Jacques Rousseau s’oposaven tàcitament al fet que es narressin rondalles i contes als nens.

A l’actualitat el conte és considerat un element imprescindible en l’educació per motius tan variats com que:

• Desperta l’afició a la lectura.
• Estimula la imaginació.
• Encurioseix.
• Aporta estímuls lúdics que generen motivació per al desenvolupament del llenguatge i actituds psicoactives positives.
• És una forma d’acostament entre la vida i el seu entorn més proper.
• Dóna resposta a les necessitats íntimes del nen i la nena.
• Estimula la presència de noves situacions gràcies a la construcció de frases inèdites i l’ocupació de formes d’expressió més àmplies.
• Propicia l’aprofitament d’elements folklòrics, garantint l’aproximació a la cultura popular.

 A El Bagul dels Jocs estem convençuts que els contes són un TRESOR que els nens han de gaudir.

OBJECTIUS
Els objectius d’aquest taller són:

• Iniciar-los en el coneixement de la literatura.
• Afavorir el desenvolupament de les habilitats motrius, cognitives i personals.
• Ampliar el llenguatge oral.
• Desenvolupar la creativitat i la imaginació.
• Reforçar el vincle entre l’adult referent i el nen.

METODOLOGIA
La nostra metodologia es basa en el joc cooperatiu entre pares i fills. Això significa que sempre requerirem no només de la presència d’un adult sinó també de la seva participació. Diguem que fem tallers per a pares i fills, avis i néts, … ; no només per a fills o nets.

El que volem és que l’adult estigui al costat del nen durant el taller i participi activament. Que l’animi, li doni pistes o fins i tot li corregeixi si és necessari, però que no realitzi l’activitat en el seu nom.

Tots els nostres tallers inclouen un ritual d’entrada i de sortida, amb els quals creem, primer un reconeixement de grup que aporta confiança i seguretat; i segon, un moment de reflexió individual i grupal sobre les activitats realitzades.

Iniciarem l’activitat del taller amb l’explicació del conte. A continuació es donarà pas a una sèrie d’activitats relacionades amb el conte explicat i que organitzem en petits grups.

US ESPEREM!

El jove cranc

Al Bagul dels jocs som unes rates de biblioteca i ens agrada llegir històries amb valors.

Gianni Rodari ens dóna una lliçó de superació personal amb aquest conte.
Valors que treballa: No jutjar per les aparences. Contra la discriminació.

Un jove cranc va pensar: “Per què a la meva família tots caminen enderrera? Vull aprendre a caminar endavant com les granotes, i així em caigui la cua si no me’n surto!”

Va començar a entrenar-se d’amagat, entre les pedres del riuet nadiu, i els primers dies acabava esgotat per l’esforç. Topava a tot arreu, es macava la cuirassa i s’entortolligava una pota amb l’altra. però de mica en mica les coses van anar millor, perquè tot es pot aprendre, si es vol.

Quan va estar segur d’ell mateix, es va presentar a la seva família i els va dir:
– Fixeu-vos bé.
I va fer una magnífica cursa endavant.
– Fill meu! – va esclafir en plors la mare – que se t’ha girat l’enteniment? Torna en el teu seny, camina tal com t’han ensenyat el teu pare i la teva mare, camina com els teus germans que tant t’estimen.

Els seus germans, no obstant, es petaven de riure.

El pare se’l va mirar severament i després va dir:
– Ja n’hi ha prou! Si vols viure amb nosaltres, camina com tots els crancs. Si vols anar a la teva, el riu és prou gros: ves-te’n i no tornis més!

El bon cranc s’estimava els seus familiars, però estava massa segur d’anar pel bon camí com per tenir dubtes: va abraçar la mare, va saludar el pare i els germans i se’n va anar a córrer món.

El seu pas va desvetllar tot seguit la sorpresa d’un grup de granotes que com a bones xafarderes s’havien reunit al voltant d’una fulla de nenúfar per fer petar la xerrada.
– El món va al revés – va dir una granota – Mireu aquell cranc i digueu-me que m’equivoco, si podeu.
– Ja no hi ha respecte! – va dir una altra granota.
– I ara! I ara! – va dir una tercera.
Però el cranc va tirar endavant, tal com sona, pel seu camí. Al cap d’una estona, va sentir que el cridaven.

Era un vell cranc d’expressió melangiosa que s’estava tot sol al costat d’un roc.
– Bon dia – va dir el jove cranc.

El vell el va observar llargament, i li va preguntar:
– Què et penses que fas? També jo, quan era jove, em pensava que ensenyaria als crancs a caminar endavant. I vet aquí què hi he guanyat: visc tot sol, i la gent es mossegaria la llengua abans que dirigir-me la paraula. Mentre hi siguis a temps, fes-me cas: acontenta’t a fer com els altres i un dia m’agrairàs el bon consell.

El jove cranc no sabia què contestar i no va dir “piu”. Però per dintre pensava: “Tinc raó jo”. I tot saludant gentilment el vell, va reprendre orgullosament el seu camí.

Anirà molt lluny? Farà fortuna? Redreçarà totes les coses tortes d’aquest món? Nosaltres no ho sabem, perquè ell continua caminant encara amb el mateix coratge i decisió del primer dia. Només podem desitjar-li de tot cor:
– Bon viatge!

Gianni Rodari
(Contes per telèfon)

“Conte Contes” al Clot – 14 novembre

Ja hem fet el taller de la Caputxeta a Gràcia!

Estem felices! Hem fet el primer taller de contes de la Caputxeta i ens ho hem passat d’allò més bé!

Aquesta vegada hem tingut nens de dos grups d’edat molt diferents. El més nombrós, el dels petits, tots al voltant dels 22 mesos. Els més grans, entre 4 i 5 anys.  I també mares, pares, àvies i amigues.  I tots, tots han estat encantadors.

Hem començat explicant el conte. Ens han ajudat les nostres titelles de feltre. Sabíeu que tot el material el fem nosaltres?

I quan ja s’acabava, el llop ens explicà la seva versió! Ha estat interessant i divertida. El llop ha resultat ser molt simpàtic i ens ha convidat a jugar amb ell. Així que petits i grans hem gaudit d’una bona estona de joc en família.

Hem vist com uns construïen ponts i camins, mentre que d’altres preferien recollir-los. Hi havia caputxetes per tot arreu. I fins i tot algun pirata que ha viatjat en vaixell.

Realment ha estat una tarda molt entretinguda i divertida i esperem tornar a veure molt aviat a tots els nostres nous amics.

La Fiona, l’Adrià, la Nora, la Clàudia, el David, la Laia, la Lola, l’Amir, la Clara, la Rita, el Martí i la Sofia. A tots vosaltres i les vostres mares, pares i acompanyants:

MOLTES GRÀCIES PER VENIR A VISITAR EL BAGUL DELS JOCS!!!!!!!!!

I dos petons molt grans: MUUUAAAA!!!!! MUUUAAAA!!!!!