L’ou flotant

A partir dels 5 anys

Objectius:
Sensorials

L’activitat:
Avui volem explicar als nostres menuts El Principi d’Arquimedes i començar a explicar-los també què és la densitat. Arquimedes explicava que tot cos submergit en algun tipus de líquid, experimenta una empenta vertical i cap amunt, que és igual al pes del líquid que ha desplaçat el cos.

Necessitem:
– Dos ous
– Dos gots
– Una mica de sal
– Una cullereta

• Començarem animant al nen a posar aigua als dos gots, la mateixa quantitat. En un hi barrejarem una mica de sal i demanarem al nen que ho remeni fins que quedi dissolta del tot.
• Quan tinguem els dos gots preparats, animarem al nen a posar un ou amb compte dins del got que no té sal. Comentarem amb ell el fet de que l’ou s’enfonsi.
• Seguidament, l’animarem a fer el mateix amb el segon ou, i que el posi dins l’aigua que té sal. «Ui! Què li passa a aquest ou?» Comentarem amb ell el fet que el segon ou floti, i no s’enfonsi.
• A partir d’aquí li explicarem de manera senzilla què és la densitat i perquè l’ou flota. L’ou pesa més que l’aigua dolça, per aquest motiu s’enfonsa. La sal fa augmentar la densitat de l’aigua i la fa més “resistent”, de manera que el segon ou, tot i pesar el mateix que el primer, flota en l’aigua salada.

Consells: Podem buscar junts amb la criatura, informació i imatges sobre el Mar Mort, que, de tant salat que és, permet que tothom hi floti sense fer cap esforç per no enfonsar-se. També informació sobre Arquimedes o qualsevol altre físic, químic, inventor… De ben segur passem una estona ben entretinguda i educativa junts.

A remar!

De 12 a 24 mesos

Objectius: psicomotors i cognitius

L’activitat: Una activitat divertidíssima per a fer amb els nostres nens asseguts a terra.

• Ens asseiem a terra, cara a cara, amb les cames estirades i una mica entreobertes.
• Cal que el petit estigui situat entremig de les nostres cames.
• Ens agafem les mans i ens anem movent cap endavant i cap endarrere.
• Primer de tot ens tirem cap endarrere. Amb això el que fem és estirar el tronc del nen cap endavant.
• Desprès convidem el nostre fill a estirar-se cap endarrere, i ens deixem arrossegar cap endavant.
• Alguna vegada podem fer veure que empeny tant fort cap endavant que ens fa caure, la qual cosa li divertirà molt.
• Podem seguir un ritme determinat en els moviments, per exemple, al so d’una cançoneta marinera.

Consells:

• En el joc, la col·locació dels peus, tant del petit com dels nostres pot variar.
• També ens podem agafar pels turmells, o posar els nostres panxells sobre els seus turmells, però sempre sense fer força sobre les seves cames i procurant estar còmodes.

El pescador

De 9 a 12 mesos

Objectius: psicomotors, cognitius i socials

L’activitat: El moment del bany serà molt és agradable i divertit si aprofitem l’avinentesa per jugar un mica amb el nostre bebè. Només necessitarem unes quantes pilotes de plàstic, de diferents mides i colors, i un galleda petita com les que portem al parc.

• Col·loquem al bebè assegut a la banyera, amb l’aigua fins a la panxa.
• Li mostrem les pilotes de colors perquè les explori i, a continuació, les deixem a l’aigua.
• Donem la galleda al petit i li ensenyem com pescar amb ella, una per una, les pilotes de colors.
• Li deixem un petit recipient al costat de la banyera, perquè el bebè hi posi a dins les pilotes que vagi pescant.
• Quan les tingui totes dins de la galleda, segur que voldrà començar el joc una altra vegada.

Consells: Podem ensenyar al bebè que passa quan enfonsem les pilotes de plàstic i les deixem anar de sobte, procurant que aprengui a fer-ho, ja que li agradarà molt veure-les saltar una vegada i una altra a l’aigua.

La Castanyada

La tardor és època de castanyes i pluges.

A final d’octubre arriba la “Castanyada” i encara que són molts els que s’inclinen per celebrar el Hallowen, nosaltres seguim fidels a aquesta festa tradicional.

I és que estem convençudes de la importància de mantenir les tradicions en l’entorn familiar. El folklore Infantil ofereix als educadors una font inesgotable de recursos per treballar a l’aula, així com la riquesa que conté quant a valors es refereix. Al mateix temps, ens permet conservar un llegat cultural que s’ha anat transmetent de generació en generació al llarg dels segles.

Com co-responsables, juntament amb l’escola, de l’educació dels nostres fills estem en l’obligació d’afavorir l’aprenentatge dins i fora de l’aula. La millor manera d’aprendre és jugant i èpoques com aquesta ens faciliten un ampli ventall de jocs a realitzar amb els més petits.

En El Bagul dels Jocs hem recollit una mostra de diferents tipus de joc i/o activitat, relacionades amb aquesta festivitat, que podem realitzar amb els nostres fills. Gaudirem del nostre temps junts i reforçarem la matèria vista a l’escola.

Cançons per la Castanyada: Segur que l’heu sentit cantar als vostres menuts. Per què no la ballem plegats?

Conte de la Castanyera: Un dia la Castanyera va anar al bosc a recollir castanyes… però… arribant a la ciutat es va trobar amb una sorpresa, voleu descobrir quina?

Manualitats amb Castanyes: (fes click a la foto per veure el tutorial)

Dibuixos per pintar: (fes click a la foto per veure més imatges)

Poesia:

Panellets!!!: (fes click a la foto per descarregar la recepta)

Font recepte: http://www.immunitasvera.org/catalan/inici/item/198-panellets-sense.html

Joc interactiu: Et ve de gust jugar? Fes click a la imatge.

A El Bagul dels Jocs ens agraden les idees de Gianni Rodari

Gianni Rodari per qui no el coneix era un escriptor, mestre i pedagog Italià que ens va deixar empremta.

Va néixer a Omegna, una petita ciutat de la Província de Novara, al nord d’Itàlia. Son pare, forner, va morir quan Rodari tenia 10 anys. Aleshores, Gianni i els seus dos germans, Cesare i Mario, van ser criats per sa mare sola a la seua ciutat natal, Varesotto. Després d’estudiar magisteri durant 3 anys a Soveso, va rebre el diploma de mestre a l’edat de disset anys i es va posar a treballar en un col·legi d’ensenyament primari del districte de Varesotto. Va estar interessat per la música (tres anys de violí) i la literatura (va descobrir les obres de Nietzsche, Schopenhauer, Lenin i Trotski que van ajudar-lo a desenvolupar el seu sentit crític). L’any 1939, durant un curt període, va anar a la Universitat de Milà.

Durant la Segona Guerra Mundial, Rodari va quedar exempt de prestar servei d’armes per raons de salut. Va afiliar-se al partit feixista durant un temps amb l’objectiu de trobar treball. Traumatitzat per la pèrdua dels seus dos millors amics, i per l’empresonament del seu germà Cesare en un camp de concentració, Rodari va afiliar-se al Partit Comunista d’Itàlia l’any 1944 i va participar al moviment de resistència italià.

L’any 1948, sent periodista del diari comunista L’Unità, va començar a escriure per a infants. L’any 1950 el partit va confiar-li un lloc de redactor al nou setmanari per a infants Il Pioniere.

El 1951, va publicar els seus primers llibres: Il Libro delle Filastrocche i Il Romanzo di Cipollino.

Va visitar la URSS per primera vegada l’any 1952 i l’any següent va contraure matrimoni amb Maria Teresa Feretti, amb la qual va tenir, 4 anys més tard, una filla anomenada Paola. L’any 1957, Rodari va superar l’examen de periodista professional.

De 1966 a 1969, va participar activament en projectes col·laboratius amb els infants. L’any 1970 li va ser atorgada la Medalla Hans Christian Andersen de literatura infantil.

Aquesta distinció li va permetre obtenir una reputació internacional. Les seves obres han estat traduïdes a un gran nombre de llengües.

L’any 1979, després d’un viatge a la URSS, la seva salut va començar a declinar i va haver d’abandonar el gruix de la seva activitat. Va morir en el transcurs d’una operació quirúrgica l’any 1980.

Il pennarello di Rodari no. 2

Les seves obres ens han deixat les seves ganes de canviar socialment a través de la paraula , amb una atenció destacada als més pobres amb humor i molta creativitat, fantasia i imaginació.

En temps d’una educació conservadora i tradicional ,va difondre els seus pensaments de fomentar en els nens i nenes la creativitat i la literatura de la fantasia ,proposant elements didàctics senzills i molt engrescadors. Així va transmetre la necessitat de fomentar la imaginació.

Creu que la paraula és com una pedra a l’estany. Pot provocar quantitat d’activitat recordar, imaginar, fer seqüències de paraules, frases…

Creu que els contes es busquen nedant per sota l’aigua, a on les paraules són com la pel·lícula superficial d’aigües profundes.

Ens ensenyà tècniques literàries de creació d’històries com:

“El binomi fantàstic” on dues paraules les relacionem i creem una història evocant  els nostres sentiments, les vivències, la lògica i pensaments.

“Què passaria si?”.… on la formulació d’una hipòtesi de lo més inversemblant proporciona milions de possibilitats revifant la nostra fantasia.

“El prefix arbitrari”. Utilitza prefixes convencionals i ajuntant-los amb paraules dona lloc a moltes possibilitats creatives, com superxinxeta o casiulls.

“L’error creatiu” proposa explicar un conte malament per crear en els nens i nenes noves històries inventades.

Rodari proposa que es faci servir la paraula de joguina .

Agafant trossos de textos de contes  o de diaris i donant peu a acabar les històries de manera imaginativa i es crea mil i una versions.

Les endevinalles o les falses endevinalles són per a ell la introducció del nen al món de la imaginació. Ens dóna la formula per crear-les: descriure l’objecte tot fent associacions, comparacions o metàfores. Les falses endevinalles són aquelles que inclouen en algun lloc de la mateixa endevinalla la resposta, que pot ser lògica o deductiva.

Creu en les rondalles populars com a matèria primera i com a col·lecció de jocs fantàstics. La rondalla popular imprescindible (Italo, Andersen, Grim, Parrot…).

“Els contes inversemblants” com la Caputxeta vermella en helicòpter introdueix contes alternatius i igualment imaginatius .

“Rondalles al revés” on els personatges s’expliquen al contrari del que són tradicionalment . Els bons són dolents i els dolents són bons. Fent broma dels contes.

“Amanida de rondalles”. Fa servir els contes que ja coneixen els nens i els barreja o introdueix els personatges d’altres històries.

Crea eines creatives com “Cartes per fabricar contes”. Fitxes on estan escrites diferents funcions d’una rondalla o personatges i elements naturals o màgics .

Proposa “Contes col·laboratius” on un nen o nena inicia el conte i fa un dibuix, el company el continua fins que es fa una història entre tots.

L’autor proposa moltes més eines molt útils imaginatives i creatives  que les podreu trobar aplicades en els seus llibres que recomanem, com:

• “Contes per telèfon”, Editorial Joventud,
• “Molts contes per jugar” Editorial Alfaguara,
• “Contes llargs com un somriure” Editorial La Galera
• “Gramàtica de la Fantasia”
• …

Gràcies per creure ens els infants!

Una paraula, mil històries

De 3 a 8 anys

Objectius: sensorials, cognitius, afectius i socials

L’activitat: Podem fer aquest joc quan estem en una estona d’espera, com per exemple a la sala d’espera del metge, al metro o al cotxe o tranquil·lament a casa amb un mínim de dos persones.

El joc consisteix en inventar un conte o història de fantasia, a partir d’una sola paraula i algunes regles.

• Un serà el conta contes i els altres escoltaran.
• El conta contes comença preguntant: Quina és la paraula convidada d’avui?
• I la resta decideix: La paraula convidada d’avui és ….. ( exemple plat, gat, bruixa…)
• El conta contes pregunta: De quin tema ha de tractar?
• I la resta decideix: Ha de tractar …. ( per exemple de fades encantades)
• El conta contes continua preguntant: De quin color serà?
• La resta contesta: De color… (turquesa, vermell…)
• El conta contes pregunta: Com començarà?
• La resta ho decideix: per exemple “Vet aquí una vegada”, “Quan els gats parlaven”…
• Un cop contestades totes les preguntes, el conta contes ha d’explicar un conte curt fent servir la paraula convidada, el tema, el color i la frase per començar.

Consells: Podem reduir o ampliar el número de preguntes segons l’edat de les nenes i nens que participen. Cal que les històries siguin curtes perquè tots els participants puguin fer de conta contes.

Els contes i la comprensió social

“La Marta no vol jugar perquè està trista”, “L’Anna creu que el Nil està content”, ”La caputxeta estava contenta perquè s’estimava molt la seva àvia” poden ser frases que ajudin als infants a entendre i posar-se en el lloc de l’altre.

Vivim en un món psicològic en el qual constantment atribuïm, a nosaltres mateixos i als altres, estats mentals: sentiments, emocions, creences, pensaments… Comprendre això implica “comprensió social”. Als infants se’ls pot acompanyar en aquest camí a través dels contes.

La importància de “comprensió social” recau en el fet que està relacionada amb habilitats i competències tan importants com la qualitat de la relació amb els amics, el joc simbòlic, la resolució de conflictes, l’empatia  i la sensibilitat moral.(Dunn,Cutting i Demetriou,2000)

Els contes mostren situacions viscudes per personatges en els que el nen i nena pot tenir de model per resoldre els sentiments, emocions, creences i pensaments .

És per aquest motiu pel qual El Bagul dels Jocs prepara amb molta emoció i sentiment els Tallers de Contes.

Si voleu llegir més sobre aquest tema podeu consultar a educat.cat “La comprensió social a través de “Contes Psicològics””.

De nit

De 0 a 3 mesos

Objectius: sensorials i psicomotors

L’activitat: Podem penjar sobre el bressol del nostre bebè un mòbil de formes vistoses, o bé construir-ne un nosaltres mateixos amb papers o cartolines de colors retallats amb diverses formes (estrella, lluna, ocell o altres formes d’objectes quotidians).

• Situem el mòbil de manera que el llumet de nit del dormitori del bebè o la llum que pugui entrar per una finestra facin projectar les ombres dels penjolls sobre el sostre o en una paret que el petit pugui veure des del bressol.
• De dia podem cridar la seva atenció sobre els penjolls, els seus colors i les ombres que projecten. Podem bufar una mica perquè es moguin i així aconseguir atreure la seva mirada.
• Li podem ensenyar cadascuna de les formes o ombres emfatitzant i nomenant la forma perquè comenci a familiaritzar-se amb els sons vocals. Per exemple, dir ‘Oh! Has vist aquest ‘estel’?’, o després de bufar-lo suaument: ‘Dóna voltes!’.
• A la nit, si el bebè es desperta, es pot entretenir veient les ombres i relaxar-se fins a tornar-se a adormir.
• Els colors cridaners i el moviment del mòbil aconsegueixen distreure el bebè durant moltes estones del dia.

Consells:

• Si fa bon temps i deixem la finestra de l’habitació oberta, l’aire mourà les figures i les seves respectives ombres.
• També podem anar canviant els mòbils per incrementar l’expectació del nen.
• Els penjolls que fan sorolls suaus també poden contribuir al descans del bebè, així com a fomentar la seva atenció. En aquests tres primers mesos de vida l’oïda és un dels sentits més desenvolupats.

Efecte dòmino

De 24 a 36 mesos

Objectius: sensorials, psicomotors i afectius

L’activitat: Als nens d’aquesta edat els agraden, generalment, les construccions, tant fer-les com enderrocar-les. Un bon recurs que podem fer servir son les fitxes de dòmino.

• Hi podem jugar tant a terra com al damunt de la taula.
• Li donem les fitxes perquè faci construccions i jugui amb elles.
• Si es necessari li fem una petita demostració de que es pot fer, i desprès li donem completa llibertat perquè hi jugui com vulgui.
• Li ensenyem a posar les fitxes aixecades l’una a l costat de l’altra perquè, quan hi donem un petit cop, de seguida vagin caient totes les altres.
• Cal que el nostres fill intenti fer-ho ell sol tantes vegades com vulgui, i amb la nostra ajuda pot provar de fer fileres amb diferents formes i, fins i tot, figures.

Consells: Podem jugar amb més d’un joc de fitxes de dòmino per fer les construccions més grans, però es convenient començar amb poques fitxes i anar augmentant-ne el nombre de mica en mica.

 

Moixaina: “Una estrella dalt del cel”

A El Bagul dels Jocs donem molta importància a tots els moments que pares i fills passem junts. Alguns dels més valorats són els moments que dediquem a fer moixaines, a cantar-los, a acariciar-los… Tots aquests moments són educatius, tant física com emocionalment i per això són  realment importants.

D’aquí neix la secció “Macedònia” a on recopilarem cançons de bressol, moixaines, embarbussaments, poemes, jocs de paraules… perquè les pugueu fer servir amb els vostres menuts.

Comencem amb una Moixaina composada i interpretada per la Zenaida.

Esperem que us agradi tant com a nosaltres.